Sembla mentida però aquests dies es celebra el cinquanta - sí, sí, cinquanta - aniversari de la de la cançó “Al vent” que Raimon , com ell mateix ha explicat, va composar en un viatge en moto de Xàtiva a València. La cançó, però, no es va editar fins el 1963, any en que es va publicar el seu primer disc, un d’aquells discs de petit format que giraven a 45 rpm i del que teniu una foto de la portada feta pel fotògraf Oriol Maspons. Un disc que jo personalment recordo haver comprat i escoltat infinitat de vegades.
Al marge de gustos personals s’ha de reconèixer que durant aquests anys en Raimon ha mantingut una trajectòria artística coherent, ha sigut un dels més grans cantautors catalans i ha musicat amb gran encert als nostres millors poetes. I tot això ho ha fet de forma seriosa i molt professional, sense estridències i amb un gran sentit cívic. És per això que li dediquem aquest homenatge escoltant, si voleu, una de les seves cançons de referència.
3 comentaris:
En el meu record "Al Vent" ha existit sempre.
Salut
Cesc
Al vent, amb va arribar quand començaba a buscar-lo. Temps de l'adolescencia que están a la nostra memoria. Pep Molina
Temps era temps. Temps retrobat, temps mai perdut. Temps al temps. Un temps intemporal. Al vent, la cara al vent.
Publica un comentari a l'entrada