L'Ària del dilluns

Roberto Alagna és potser avui el paradigma d’un “divo” operístic. Fill d’emigrants sicilians va néixer a Còrsega i es va començar a formar a París. Com veureu té una extraordinària veu de tenor, potent, fresca, flexible i amb un timbre molt agradable.

Està casat amb una altra soprano de primeríssim nivell, Àngela Gheorghiou, que ben aviat escoltarem en aquesta secció. La combinació de les dues personalitats ha configurat una parella explosiva tant pel que fa al seu art com a les seves excentricitats i sortides de to que ja s’han fet famoses en els ambients operístics.El nom d’Alagna es va fer molt famós el Setembre del 2006 arran d’una esbroncada del públic de La Scala de Milan quan cantava el paper de Radamés de l’Aida. El tenor, molest, va abandonar l’escenari i va haver de ser substituït pel “cover” que va aparèixer vestit amb texans i camisa... Des de llavors La Scala l’ha vetat.

Però, històries a part, Alagna, que ha sigut considerat com el successor natural de Pavarotti en la lìrica italiana, canta de meravella com podreu comprovar en aquesta ària “Fra poco a me ricovero” de la “Lucia di Lammermoor” de Donizetti.

Fra poco a me ricovero dar? negletto avello...
Una pietosa lagrima
Non scorrer? su quello!...
Fin degli estinti, ahi misero!
Manca il conforto a me!
Tu pur, tu pur dimentica
Quel marmo dispregiato:
Mai non passarvi, o barbara,
Del tuo consorte a lato...
Rispetta almen le ceneri
Di chi moria per te.