L'Ària del dilluns

Avui és el darrer dilluns de juliol i per tant ha arribat el moment de tancar la 1ª Temporada de l’Ària del dilluns. Des que la varem començar hem escoltat vint-i-tres àries interpretades per alguns dels millors cantants d’òpera d’ahir i d’avui. La veritat és que aquesta secció ha agradat força als aficionats al “Bel canto” alguns dels quals m’han demanat si podrien tenir accés a aquestes peces per escoltar-les més tranquil·lament en els seus aparells de música. Per tal de complaure’ls els qui vulguin tenir un CD amb un recull d'aquestes àries poden escriure un comentari a aquest post incloent-hi el seu nom complet i el seu e-mail i indicant quins han sigut el seu tenor i la seva soprano preferides. El podran recollir al començament de la nova temporada.

Per cloure la temporada de l’Ària dels dilluns avui fe triat la figura de Plácido Domingo, àmpliament reconegut com un dels tenors més importants de la història de l’òpera. La seva biografia és extensíssima perquè va néixer el 1941 i va començar a cantar professionalment als 17 anys, és a dir en fa més de cinquanta set. I encara avui manté un altíssim ritme d’activitat i canta Wagner com si res.

Domingo té un dels repertoris més extensos que es coneixen - 130 papers- prova del seu amplíssim registre de veu que li permet cantar amb gran facilitat papers de tenor líric, “spinto” i dramàtic. Ha cantat més de quaranta anys al Metropolitan de Nova York i n’ha obert la temporada en 21 ocasions. A més d’òpera ha cantat amb gran èxit sarsuela - els seus pares eren precisament cantants del gènere - i cançó mexicana - va anar a viure als 8 anys a Mèxic quan els seus pares s’hi van establir per raons artístiques -. Ha sigut membre, juntament amb Carreras i Pavarotti, de Els tres tenors, que varen contribuir a la popularització de l’òpera. Finalment, des del 1971 ha desenvolupat una carrera paral·lela com a director d’orquestra en la que em fa l’efecte, però, que no ha assolit el mateix nivell que com a cantant però que diu molt de la seva gran vitalitat musical.

Avui l’escoltarem en una ària força coneguda però que permet valorar les característiques de la seva veu: “Celeste Aida” de l’òpera Aida de Giuseppe Verdi. Una ària d’aquelles que els aficionats d’abans en deien que “tenia pinyol”!