L'Ària del dilluns

Avui tomarem a escoltar la veu d’un baríton. I en aquest cas serà de casa nostra. Es tracta de Joan Pons, el gran cantant menorquí.

Pons va començar a cantar de nen a la capella davídica de Menorca i va iniciar la seva carrera com a baix. Per indicació de Montserrat Caballé va canviar a la veu de baríton que certament ofereix un repertori molt més ampli. Des de llavors ha triomfat a la majoria de grans teatres d’òpera del mon i molt especialment al Metropolitan. A part de tenir una veu molt envellutada Pons canta amb una gran delicadesa i expressivitat.

Avui interpretarà una de les seves àries de referència i pel meu gust una de les més boniques per la veu d’un baix baríton com la seva. Es tracta de “Di Provenza il mar” de “La traviata”. És el passatge en el que Germont demana al seu fill Alfredo que deixi definitivament a Viloleta i torni a casa seva a la Provença.

Di Provenza il mar, il suol
chi dal cor ti cancello?
Al natio fulgente sol
qual destino ti furò?
Oh, rammenta pur nel duol
ch'ivi gioia a te brillò;
E che pace colà sol
su te splendere ancor può.
Dio mi guidò!
Ah! il tuo vecchio genitor
tu non sai quanto soffrì
Te lontano,
di squallor il suo tetto si coprì
Ma se alfin ti trovo ancor,
se in me speme non fallì,
Se la voce dell'onor
in te appien non ammuti,
Dio m'esaudì!