Sortida per la porta falsa

Aquests dies soc a Madrid i avui m’he llevat amb la notícia que en Garzón ha optat per acceptar un càrrec d’assessor a la Cort Penal Internacional per un període de sis mesos. Com expliquen els diaris es tracta d’una maniobra per evitar la seva suspensió com a jutge de l’audiència tota vegada que estan en excedència el CGPJ no el pot suspendre quan s’iniciïn els judicis de les tres causes que té pendents.

Sembla evident que aquesta és una sortida de compromís pactada entre algunes de les parts per evitar mals majors. El CGPJ evita embrutar-se les mans, el Govern es treu de sobre un conflicte i el mateix Suprem es sentirà menys pressionat per l’opinió pública nacional i internacional a l’ha de jutjar uns casos que no hagués hagut d’acceptar mai a tràmit. Potser sigui la millor de les solucions possibles en les tristes condicions de las nostra justícia però em fa tot l’efecte que és una sortida per la porta del darrera i que com ja s’ha dit converteix en Garzón en el darrer exiliat de la guerra civil gràcies a les acusacions de la falange amb la connivència de determinats estaments judicials. Tot plegat ben penós.

Un dia després d’escriure les ratlles anteriors segueix el culebrot i sembla ara que per evitar la maniobra descrita el jutge Varela, ha accelerat l’inici del judici oral de manera que el CGPJ , en la seva reunió convocada amb urgència per demà mateix a sol·licitud de set magistrats conservadors, decidirà la suspensió de Garzón que d’aquesta manera no podrà optar a la plaça a la CPI.

Sigui com sigui està ja a punt de culminar amb èxit la conxorxa engegada fa uns mesos amb el doble objectiu de fer fora al Garzón de l’Audiència Nacional i desactivar tant com fos possible el cas Gurtel. El primer ja l’han aconseguit. Veurem què passa amb el segon.