Aquests dies tots haureu vist la insistent campanya publicitària del Banc de Sabadell basada en la imatge de Josep Guardiola. És cert que estem rodejats de personatges mediàtics per la seva feina que acaben anunciant articles i marques que no tenen res a veure amb la seva activitat professional. Un altre exemple ben recent és el d’en Ferran Adrià anunciant una coneguda marca de matalassos...
Soc dels que crec que en Guardiola ha fet del seu estil de direcció, del seu comportament discret i seriós amb els mitjans, del treball en equip sense divismes, del sentit profund de les seves declaracions relatives al món del futbol un veritable model. I ara, de sobte, per uns quants euros ( imagino que bastants ), ven tot això i ho posa al servei d’una entitat bancària en una campanya que anuncia un compte corrent extraordinari i una suposada relació meravellosa amb els clients de l’entitat. I tot això amb un to carregat de solemnitat, propi de venda de filosofia barata i pretensiosa amb frases tretes del seu context i elevades a categoria de comportament humà amb un estil pretensiós, gairebé cursi.Em direu que això no és nou i que a més de molt futbolistes ja ho han fet grans esportistes com en Gassol i en Nadal, o cuiners com en Ferran Adrià o en Santi Santamaria, i “tanti d’altri”. És veritat, persones que tenen ingressos professionals milionaris sembla que no en tenen mai prou i necessiten vendre la seva imatge al millor postor. Doncs a mi això encara que no em sorprèn em desagrada particularment en el cas de Guardiola a qui fins ara tenia per una persona seriosa i coherent amb una forta personalitat que no era fàcilment influenciable. Tot plegat una mica trist; o així m'ho sembla.
Entrades
3 comentaris:
To i estant bastant d'acord amb el teu comentari, doncs penso que s'ho podia haver estalviat, penso que pot ser hi posem masses esperances i pressió, sobre la persona den Guardiola i crec que també te el dret de decidir fer el que vulgui, sense que sigui sempre referència per tot.
En veure l'espot, vaig tenir els mateixos pensaments que tu i sincerament no em va agradar gens. Vaig creure que podia ser cosa del, a vegades, meu puritanisme.Bé ja veig que no és així, a més a més avui dinant amb els meus fills, se n'ha parlat i l'opinió de tots ere la mateixa i la qual exposes tu tan be. Montse
Jo també estic d'acord amb en Josep.
Sembla que tot estigui en venda. Sembla que només l'utilitarisme té cabuda en aquesta societat ultraconsumista.
No és puritanisme, és simplement coherència. Les paraules i els actes haurien d'anar de la mà.
Publica un comentari a l'entrada