L'òpera dels dilluns

Avui escoltarem un duo magnífic de l’òpera Rigoletto, que per cert varem poder veure el darrer cap de setmana a TV2 en una retransmissió múltiple rodada en espais naturals a les mateixes hores en que transcorre l’acció. La veritat és que aquesta mena de representacions televisives no m’acaben de convèncer tot i que en aquest cas Plàcido Domingo, als seus setanta anys i cantant com a baríton, va estar immens.

Tornant a Rigoletto, una de les meves òperes preferides de Verdi, he triat avui un duet, però no el clàssic de dos enamorats. Escoltarem el que canten pare i filla, és a dir Rigoletto i Gilda, després que aquesta darrera li confessi que ha sigut seduïda pel Duc de Mantua. He escollit una versió molt antiga, gravada el 1964, però que per la categoria dels seus interprets és considerada de referència. L’interpreta l’orquestra de la Scala de Milà dirigida per Rafael Kubelik i podreu escoltar les dues extraordinàries veus, la de Dietrich Fisher-Dieskau, el gran baríton alemany, en el paper del bufó i Renata Scotto en el de la seva filla Gilda.

RIGOLETTO

Solo per me l'infamia
A te chiedeva, o Dio
Ch'ella potesse ascendere
Quanto caduto er'io
Ah, presso del patibolo
Bisogna ben l'altare!
Ma tutto ora scompare
L'altar si rovesciò!

 (Ai Gilda)

 Piangi, fanciulla, e scorrere
Fa il pianto sul mio cor.

 GILDA

Padre, in voi parla un angelo
Per me consolator.

 RIGOLETTO

Compiuto pur quanto a fare mi resta
Lasciare potremo quest'aura funesta.

 GILDA

Sì.

 RIGOLETTO

(Fra sè)

E tutto un sol giorno
cangiare poté!