Aquest estiu he llegit un llibre francament recomanable. Es tracta de “Olive Kitteridge” de l’escriptora americana Elisabeth Strout. Aquest llibre va guanyar el Premi Pulitzer de novela el 2009 i està editat per Edicions del 1984. També ha rebut enguany el Premi llibreters de Catalunya al millor llibre estranger de l’any.
No és ben bé una novel·la perquè es tracta d’un conjunt de tretze relats sobre la vida d’alguns habitats d’un petit poble a la costa est dels Estats units que estan relligats per un dels personatges que apareix en molts d’ells, l’Olive Kitteridge, mestre ja jubilada de l’escola del poble.
És un veritable retaule de la vida quotidiana i la seva complexitat tractada amb una gran comprensió i afecte pels personatges i les seves experiències. No és, certament, un llibre alegre però té una considerable profunditat i una gran capacitat per convertir el relat d’experiències aparentment molt particulars en reflexions de caràcter més universal sobre la condició humana.
Entrades
1 comentari:
M'apunto a la recomanació. M'ha encantat.
Té una estructura rara i atractiva, com un trencaclosques que gira a l'entorn d'un gran motiu central: L'Olive, personatge tan potent que fa dels relats una novel.la. La seva mirada sempre està present en les històries,i, alhora, la mirada narrativa sobre ella fa que veiem per dalt l'Olive i la seves relacions amb els personatges. Potser és agafat pels pels, però he recordat Las Meninas.
Publica un comentari a l'entrada