Aquesta setmana tenim una peça ben particular. Es tracta del sextet “Questo e un noddo avviluppato” ( Això és un embolic) de l’òpera “La ventafocs “ de Rossini. Com veureu té un ritme ben viu i l’autor fa cantar els protagonistes amb aquella fórmula que s’anomena “canto silabato” perquè han de pronunciar de manera ben diferenciada.
En aquesta mena de peces, que també s’anomenen concertants, és difícil aconseguir que les diferents veus s’escoltin netes i no es trepitgin entre elles. La versió d’avui, dirigida per Claudio Abbado, és un exemple de perfecció interpretativa. Entre les veus destaquen les de la mezzo Teresa Berganza i el baix Luigi Alva.
CENERENTOLA
Voi Prence siete? CLORINDA E TISBE
Qual sorpresa! DANDINI
Il caso è bello! DON MAGNIFICO
Ma... DON RAMIRO
Tacete. DON MAGNIFICO
Addio cervello. Se... DON RAMIRO E DANDINI
Silenzio. CLORINDA, TISBE, CENERENTOLA,
DON RAMIRO, DANDINI E DON MAGNIFICO
Che sarà! Questo è un nodo avviluppato, Questo è un gruppo rintrecciato. Chi sviluppa più inviluppa, Chi più sgruppa, più raggruppa; Ed intanto la mia testa Vola, vola e poi s'arresta; Vo tenton per l'aria oscura, E comincio a delirar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada