Avui tornarem a escoltar una de les més grans sopranos de la història, com ja hem dit vàries vegades des d’aquest blog. Es tracta de Montserrat Caballé que ens oferirà una peça no gaire coneguda però d’una gran bellesa i intensitat. Es tracta d’una de les àries de Mefistòfeles, l’única òpera que va composar el músic italià Arrigo Boito. A “L’altra notte in fondo al mare” Magdalena, l’amant de Faust, està tancada a la presó i es lamenta, abans de ser executada, de la seva desgràcia. Les males arts de Mefistòfeles han fet que sense ser-ne conscient hagi matat el seu fill i enverinat a la seva mare. Podreu apreciar la qualitat de la interpretació de la Caballé. Utilitzant des d’un fil de veu a uns baixos espectaculars la seva versatilitat li permet transmetre amb gran sentiment el desconcert i la profunda desesperació de la protagonista.
MARGHERITA
L'altra notte in fondo al mare
Il mio bimbo hanno gittato,
Or per farmi delirare dicon ch'io
L'abbia affogato.
L'aura è fredda,
Il carcer fosco,
E la mesta anima mia
Come il passero del bosco
Vola, vola, vola via.
Ah! Pietà di me!
In letargico sopore
E' mia madre addormentata,
E per colmo dell'orrore dicon ch'io
L'abbia attoscata.
L'aura è fredda,
Il carcer fosco, ecc.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada