¡ ME LO PIDO !

S’acosten les festes i amb elles la tradicional bogeria del consum nadalenc.  Potser haureu vist els dos llibrets que s’han distribuït amb els suplements dominicals dels diaris aquestes darreres setmanes. Mereixen un comentari.

El primer en arribar  va ser el catàleg de regals per a nens del Corte Inglés. Resumeixo el seu contingut: un veritable llibre de 380 pàgines amb fotografies, anuncis i preus de tota mena de joguines i jocs. A un  promig de 6 elements per pàgina s’ofereixen a les nostres criatures i als seus pares i familiars de l’orde de 2100 productes. No us podeu imaginar la quantitat de banalitats, estupideses i productes de disseny horrible i ínfima qualitat que conté aquesta publicació. Ah, me n’oblidava, el lema de la campanya és: “Hacer realidad sus sueños cuesta muy poco”

El segon és un altre catàleg de la mateixa naturalesa. Aquest cop de la cadena Carrefour amb 145 pàgines que ofereixen la mateixa mena de productes. I amb una particularitat. Al costat de cada joguina i el seu preu s’incorpora una casella on el nen pot marcar amb una creu: ¡ ME LO PIDO !

La veritat és que això és més que un abús. Una contribució a la cultura de l’excés, al consum irresponsable i al malbaratament dels recursos. I el que és més greu, que tot això s’aplica irresponsablement als nens, un col·lectiu especialment indefens davant d’aquests estímuls, als que de ben petits s’habitua a aquest desfici consumista. I després, més endavant, ens queixem del fracàs escolar i els problemes psicològics tant freqüents que es plantegen als nostres joves.

Tornant d’uns dies a Cuba la veritat és que tot això em sembla gairebé pornogràfic!