L'ultim ball de Mao

Fa pocs dies s’ha estrenat “L’últim ballarí de Mao", una pel·lícula americana basada en l’autobiografia d’un gran ballarí xinès  Li Cunxin. Fill d’una família de pagesos molt humil, neix en un d’aquells minúsculs poblets a les muntanyes de Xina.  Ja de molt petit va ser seleccionat per preparar-lo per la dansa i després d’una dura formació als 18 anys va ser triat per fer un intercanvi cultural i una estada a la compañia de ballet de Huston.  Allí té un notable èxit i decideix que no vol tornar a la Xina. El règim maoista, que es troba en les seves darreres etapes, s’hi oposa però finalment Li es casa amb una companya americana i gràcies a la pressió dels mitjans aconsegueix quedar-se a viure i treballar als Estats Units.  Dirigida per  Bruce Beresford , el director de “Paseando a Mis Daisy,” és una pel·lícula ben realitzada i força recomanable sobretot per aquells a qui agradi el món de la música i la dansa. La història està ben trabada i és segueix amb interès i emoció. Resulta en alguns moment un pel sentimental  i des d’un punt de vista argumental queda molt clar que els bons de la peli són els americans.  Però és una pel·lícula que sense massa pretensions us pot fer passar una bona estona, sobretot en una temporada que està resultant cinematogràficament bastant fluixa.