L’òpera és veu i cant però també és música orquestral. Per això us proposo que avui escoltem una peça sense veus. Es tracta del Preludi de “La Traviata”, una de les grans òperes del repertori verdià. He triat la versió de Riccardo Muti, uns dels grans directors de la segona meitat del segle XX. Malgrat el seu divisme, que li ha comportat greus problemes com el de ser acomiadat de La Scala el 2005 després de ser rebutjat pel músics de l’orquestra, tothom li reconeix un gran talent musical i té gravades moltes versions de referència.
El Preludi, com el defineix amb precisió en Roger Alier, “és un número musical sense una estructura interna marcada i no gaire llarg, que precedeix l’ inici d’una òpera o un dels actes”. És per tant més senzill i breu que una Apertura, d’estructura musical més complexa i superior durada, amb la qual sovint es confon.
El preludi que escoltarem conté el tema principal (o leitmotiv) que després es desenvoluparà en diferents moments de l’obra, al primer i segon actes. Té una música molt delicada marcada per un to nostàlgic com es correspon a la situació de la protagonista que veu propera la seva fi víctima d’una malaltia incurable.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada