L'Òpera dels dilluns

La darrera setmana Plàcido Domingo va fer setanta anys i va ser objecte d’un gran homenatge al Teatro Real de Madrid. S’ho mereix perquè seguir cantant tant bé com ho fa a aquesta edat és un cas excepcional. Aquesta mateixa temporada ha cantat Wagner i òpera barroca amb una veu encara fresca i potent. Fa poc els principals crítics d’òpera el van designar com el millor tenor de la història per la seva versatilitat i la seva llarguíssima carrera. Encara que poden haver-hi tenors amb un timbre de veu que m’agradi més haig de reconèixer que Plàcido és un dels més grans tenors.
Per això he pensat que era un bon moment perquè des del Blog li retéssim també el nostre homenatge particular. I per fer-ho he triat una romanza, “Madrileña bonita”, d’una zarzuela també ben madrilenya “La del manojo de Rosas” del compositor Pablo Sorozabal, estrenada el 1934. I és que Domingo, que va neixer en una casa situada al carrer Eivissa a cent metres d’on ara viu la Clara, ha cantat moltíssim aquest gènere del que ha fet innombrables gravacions. Potser en bona mesura perquè els seus pares eren cantants i tenien una companyia de zarzuela amb la que de molt jove va marxar a viure a Mèxic.