L'Òpera dels dilluns

Vet aquí que aquesta setmana tornarà a sonar música de Wagner al blog. I és que el passat dimarts gràcies a l'amiga M. Jesús vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la preestrena de Parsifal al Liceu. Tota una marató musical, cinc hores i quart de funció inclosos dos entreactes de mitja hora cadascun. Però no patiu, només escoltareu una part del Preludi del primer acte, un adagio que recull algun dels leitmotiv que s'escolten al llarg de l'obra.

Parsifal va ser la darrera òpera composada per Wagner, que en un dels seus darrers atacs de megalomania va prohibir que es representés fora de Bayreouth fins que s'haguessin complert trenta anys del de la seva mort; per això no va poder ser estrenada al Liceu fins el 1914. S'explica l'anècdota que la impaciència de la parròquia wagneriana va fer que la funció comencés a les 11 de la nit del 31 de desembre del 1913 aprofitant la diferència horària d'una hora i mitja entre Bayreouth i Barcelona. És clar, la funció va acabar a les cinc de la matinada del dia 1 ...

El muntatge que es presenta enguany situa l'acció en un sanatori entre al primera i la segona guerra mundials i vaig trobar que la posta en escena era molt imaginativa i dinàmica amb un escenari giratori que va oferint els diferents ambients en que transcorre l'obra. Els cantants, tots ells amb unes veus ben wagnerianes, també em varen semblar excel·lents. L'argument delirant com passa sovint en les òperes wagnerianes; en aquest cas els temes centrals són la tentació, el pecat, la culpabilitat, la penitència, el remordiment, la salvació,etc. Malgrat això en conjunt una representació molt interessant.

Escoltareu una versió de la Berlin Philarmonic Orquestra dirigida per en Daniel Barenboim.