dijous, 31 de març del 2011
"Inside Job"
Fa pocs dies s'ha estrenat el documental "Inside job" el director americà Charles Ferguson que ja havia dirigit un dels millors reportages sobre la guerra de l'Irak. Ara ens ofereix una anàlisi molt completa de la crisi financera internacional del 2008 centrada fonamentalment en el cas dels estats Units. És una pel·lícula imprescindible per coneixer les arrels, les causes immediates i sobretot les actuacions, l'enriquiment i les responsabilitats dels seus principals protagonistes, tots ells amb noms i cognoms.
Malgrat la complexitat tècnica d'alguns dels temes la seva exposició i sobretot les conclusions que se n'extreuen resulten perfectament comprensibles per un espectador minimament informat. Això sí, aquelles són realment demolidores pel que fa a la manca de depuració de responsabilitats, a la continuitat dels sistemes de gestió bancaris i repartiment d'incentius i en conjunt a la manca de noves regulacions que limitin l'immens poder de les organitzacions financeres. Sobretot resulta desolador veure que els actuals càrrecs dels organismes reguladors dels EEUU o bé varen ser protagonistes ja en temps de la crisi o bé, els nous, procedeixen, com els anteriors, de bancs i entitats finaceres complices de la situació. Malgrat les seves promeses i les expectatives que havien generat el President Obama no ha pogut fer pràcticament res per aturar el poder de l'especulació financera. El sistema ha resistit perfectament.
És significatiu també observar que una pel·licula que per la importància del seu contingut hauria de tenir una gran difussió, ser gairebé de visió obligada, només es pugui veure en un únic cinema de Barcelona... És evident que el sistema de distribució cinematogràfica sap limitar la seva projecció i l'impacte que podria tenir en l'opinió pública. Per què serà?
Etiquetes de comentaris:
PEL·LICULES RECOMANADES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
A Madrid la fan a quatre cines. Hi aniré!
Doncs sí, Josep Maria, s'hauria de veure. És prou clara i rigorosa, una mena de traducció al cine de l'impagable Huy! que John Lanchester ha publicat a Anagrama. Jo la vaig veure ahir: mitja sala estava buida. Crec que paga la pena fer el boca-orella perquè hi vagi més gent i vegi com es cova la pròxima crisi a base de no treure conclusions encertades de les causes de la que encara estem patint.
Ricard Fernández
Publica un comentari a l'entrada