Dret a decidir o l'independentisme reactiu

Jo, que no soc fonamentalment independentista, el diumenge vaig anar a votar a la consulta pel Dret a decidir. I ho vaig fer per vàries raons. La primera perquè crec que efectivament els pobles tenen el dret a decidir i no m’agrada l’esperit de prohibició i les limitacions que des de diferents àmbits s’han volgut imposar a aquesta consulta.
En segon lloc perquè cada vegada em semblen més importants les iniciatives politiques de base popular que superin les rigideses i consignes dels partits i les institucions polítiques oficials.
Però sobretot perquè crec que s’han de recolzar totes les accions que posin de manifest la disconformitat de Catalunya respecte del tracte injust que per la força estan imposant l’Estat espanyol i els partits polítics d’àmbit estatal. Manifestacions com la del 10 de Juliol de l’any passat o votacions com la que ens ocupa són un forma pacífica de fer veure als agents polítics i socials que no es pot continuar mantenint sense conseqüències una situació d’ofegament econòmic al nostre país.
Després de discutir, amb resultats nefastos, Estatuts i règims econòmics el cert és que continuem sense resoldre un dèficit fiscal de milers de milions d’euros i sense establir un límit raonable a la necessària solidaritat interterritorial. I és això precisament, a més és clar de la crisi, el que condueix a la Generalitat a enormes dificultats financeres i la força a una retallada de la despesa pública que amenaça prestacions socials imprescindibles i contribueix a augmentar l’atur i la precarietat laboral. En aquesta situació sentir-se dir per membres del Govern Central, que el que ha de fer Catalunya és pujar els impostos em sembla una desvergonya impressionant. Per aquesta darrera raó, sobretot, vaig anar a votar encara que no tinc massa esperances que tot això faci reflexionar als agents polítics, econòmics i intel·lectuals de l’Estat i els faci veure que han de cedir en les seves posicions i permetre una solució d’entesa amb Espanya que fes possible una veritable fórmula federal. Jo crec que m’estan convertint en el que podríem anomenar un independentista reactiu. I estic segur que no soc l’únic.