L'Òpera del dilluns

Aquesta setmana han estrenat al Liceu la clàssica parella d'òperes veristes, "Cavalleria rusticana" de Mascagni i "Pagliacci" de Leoncavallo que es representen gairebé sempre conjuntament. Trobo que és una bona oportunitat per escoltar una ària de "Cavalleria rusticana" estrenada el 1890 i una de les òperes més representatives del corrent verista . Hi podreu reconèixer alguns dels seus trets més significatius com són la simplicitat i la poca ornamentació en el cant i la potència de l'orquestra.

Es tracta de la coneguda "Mamma, quel vino è generoso", la tràgica ària final de l'obra. La canta Plàcido Domingo que té una veu ideal pel paper de Turittu que s'acomiada de la seva mare abans d'enfrontar-se en un duel amb Alfio, el seu rival amorós, del que resulta perdedor.




TURIDDU

Mamma, mamma!
Quel vino è generoso,
e certo oggi
troppi bicchier me ho tracannati.
Vado fuori all'aperto.
Ma prima voglio che mi benedite
come quel giorno che partii soldato.
E poi, mamma, sentite:
s'io non tornassi,
voi dovrete fare da madre
a Santa,
ch'io le avea giurato
di condurla all'altare.
Voi dovrete fare da madre
a Santa
s'io non tornassi.
MAMMA LUCIA
Perchè parli così, figliuolo mio?
TURIDDU
Oh! nulla.
È il vino
che m'ha suggerito!
Per me pregate Iddio!
Un bacio, un bacio, mamma!
Un altro bacio - addio!
S'io non tornassi fate da madre
a Santa.
Un bacio, mamma, addio!
MAMMA LUCIA
Turiddu? Che voui dire?
Turiddu! Ah!
Santuzza!
SANTUZZA
Oh! madre mia!
DONNA
Hanno ammazzato
compare Turiddu!
Hanno ammazzato
compare Turiddu!