El profesor Anton Costas, catedràtic de política econòmica i comentarista habitual de El Pais ha publicat un article que em sembla força interessant. En ell descriu algunes de les característiques més rellevants de la crisi que patim però sobretot analitza els seus aspectes ètics que li donen una especial dimensió i són probablement els més difícils de resoldre.
dimarts, 19 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
El tinc guardat perquè em sembla força interessant. De tota manera, matiso: El fonament moral l'ha de retrobar la política (en el sentit més ampli del terme). No ha estat mai cosa fonamental en l'economia (és a dir, el món de les finances sempre ha estat ple de taurons, probablement com ha de ser; el que passa és que ara tenen barra lliure -i molta barra!-, i la globalització i les noves tecnologies amplien "ad infinitum" els seus tentacles). Els límits morals els fixa el pensament que estructura una societat i les lleis que se'n deriven. Insisteixo, tal com diu el mateix Costas, el greu problema és el debilitament de la política.
Jo veig un perill mes profund, em temo. Estic d'acord en la línia argumental del Sr. Costas, peró, segons el meu parer, ha oblidat un línia important dins del tinter.
Si un - o molts - paísos no poden redreçar una situació tan delicada i han de recorrer als megaprestecs bancaris, ¿on ès la sobiranía? Si el destí d'un país está en mans dels bancs, ès èticament acceptable dir que el futur d'aquest país depen de les seves institucions, governants, lleis, decisions col.legiades, etc..
Sap greu dir-ho, pero cap d'aquestes eines 'legítimes' serveix per res. La crisi económica ha causat una crisi institucional, una manca de credibilitat en les altes esferes del poder, apabullant. Aixó está al carrer, ara.
I seguint el fil, si vas a votar, ¿a quí votes? ¿a partits politics o a entitats bancaries?
Una sobiranía que 'matxaca'als ciutadans pero no pot redreçar problemes socials de gran magnitud, ni es sobiranía ni ès res. D'aquesta forma qualsevol ès politic, demanem calés per enllestir el problema, que paguin els fills i els nets, i s'acabat el bròquil.
El concepte de nació amb autonomía i legitimitat per prendre decisions sen va a norris, doncs 'els fonaments de la casa' ja no son co.lectius, perque s'hipotequen i passen a ser privats.
No son els diners, que hem de tornar, el problema. El problema ès que hem hipotecat el futur, la última cosa que ens quedava per hipotecar.
Publica un comentari a l'entrada