Aquest dilluns quan escolteu la peça que he triat estaré viatjant cap a la Capadòcia. Per això avui, en convertir-me per uns dies en un  “catalano in Turquia“, he triat un passatge de “Il turco in Italia”, estrenada a la Scala de Milà el 1814. Així aprofito l’ocasió per fer-vos escoltar un fragment d’una òpera bufa de Rossini no massa representada. Es tracta de la cavatina “Non si da fogglia majore” que ens interpretarà la gran mezzosoprano Cecilila Bartoli, habitual al Blog. Com veureu la protagonista Fiorilla ens explica cantant a la seva particular visió de l’amor.



FIORILLA
Non si dà follia maggiore
Dell'amare un solo oggetto:
Noia arreca, e non diletto
Il piacere d'ogni dì.
Sempre un sol fior non amano
L'ape, l'auretta, il rio;
Di genio e cor volubile
Amar così vogl'io,
Voglio cangiar così,
Voglio cambiar così.
Non si dà follia maggiore, ecc.

No sé de locura mayor
Que querer a un solo amante.
Aburrimiento trae, y no deleite
El mismo placer cada día.
Nunca un mismo sol quieren
La abeja, la flor, el río;
Pues son de genio y corazón volubles.
Amar así quiero,
Quiero así cambiar,
Quiero así cambiar.
No sé de locura mayor, etc.