El futbol com a metàfora.

Encara que no ens agradi o ho trobem desmesurat és evident que el futbol té una repercussió social impressionant. Per això es pot aprofitar la recent confrontació múltiple entre el Barça i el Madrid per extreure’n alguna lliçó positiva.

El Madrid ha jugat un futbol tremendament agressiu, perillós i provocador en paral·lel amb una tàctica netament destructiva. (Aquesta nit mateix ha fet 31 faltes, onze d’elles a Messi, récord aquest any en la competició de la Champions)

Dirigit per en Maurinho ha generat amb premeditació un clima de confrontació dialèctica amb queixes i retrets constants als arbitres i als contraris, tractant d’intimidar-los i de treure’n avantatge.

Ha practicat un discurs victimiste sense reconèixer les seves febleses i mancances i fent responsable sempre a suposats enemics externs dels seus mals resultats.

Ha demostrat tenir un conjunt format per individualitats costosíssimes comprades al mercat a preus astronòmics però que no constitueixen un veritable equip cohesionat

I davant d’això què ha fet el Barça? No cal escriure gaire perquè es pot resumir dient que el que ha fet és precisament tot el contrari. Joc constructiu, net, cohesionat, comportament respectuós tant al camp com a les rodes de premsa, etc.

És per això que en uns temps on els agressius, els violents, els mediàtics, els mentiders, els inversors i directius de diner fàcil semblen emportar-se el gat a l’aigua la victòria del Barça té un valor especial que per a mi va més enllà del terreny esportiu.