Altres aspectes que es discuteixen són la possible ingenuïtat del moviment, la seva limitada capacitat organitzativa després de l’eufòria inicial, el seu rebuig de la política tradicional, i la seva dubtosa influència efectiva sobre les decisions dels partits. I això perquè les polítiques a nivell nacional estan molt condicionades per les limitacions que els mercats, els grans grups financers i les institucions internacionals imposen als governs en el marc de la globalització. Caldrà probablement que aquests moviments actuïn de forma cada cop més coordinada a nivell internacional i pressionin simultàniament a tots els agents.
Però del que no hi ha dubte és que cal que la població es mobilitzi, que hi ha moltes maneres de fer-ho i que aquesta n’és una d’elles que ha de ser benvinguda pel que representa d’incorporació dels joves que els darrers anys havien estat força absents de la vida política. Haurem d’estar atents al creixement i evolució del moviment.
Si clickeu aquesta foto veureu un petit reportatge que vaig fer ahir mateix a la tarda a la plaça de Catalunya.
1 comentari:
molt bones, i millor visió de futur, anant-les a fer quan tot just eren una cinquantena!
#yeswecamp !
Publica un comentari a l'entrada