L’òpera és cant però també és música i per això avui us proposo que escoltem un fragment de la magnífica obertura d’una de les òperes més belles, encara que potser de les menys representades, de Rossini. Es tracta de la mùsica amb la que s’inicia Semiràmide, l’ultima òpera “sèria” de Rossini i la darrera també que va compondre a Itàlia abans de continuar la seva carrera a París. Es va estrenar a La Fenice a Venècia el 1823 i a Barcelona es va representar per primera vegada el 1826 al Teatre de la Santa Creu, precedent del que seria el Teatre del Liceu. Segur que tornareu a gaudir de la música sempre vibrant del mestre italià.
diumenge, 8 de maig del 2011
L’òpera és cant però també és música i per això avui us proposo que escoltem un fragment de la magnífica obertura d’una de les òperes més belles, encara que potser de les menys representades, de Rossini. Es tracta de la mùsica amb la que s’inicia Semiràmide, l’ultima òpera “sèria” de Rossini i la darrera també que va compondre a Itàlia abans de continuar la seva carrera a París. Es va estrenar a La Fenice a Venècia el 1823 i a Barcelona es va representar per primera vegada el 1826 al Teatre de la Santa Creu, precedent del que seria el Teatre del Liceu. Segur que tornareu a gaudir de la música sempre vibrant del mestre italià.
Etiquetes de comentaris:
L'ÒPERA DELS DILLUNS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'ha agradat molt!!!
Publica un comentari a l'entrada