Davant dels fets que es van produir ahir al voltant del Parlament no em puc estar de fer les següents consideracions.
. És perfectament legítim que el moviment dels indignats manifesti la seva repulsa a l’aprovació dels Pressupostos i que ho faci amb una gran manifestació davant del Parlament que d’altra banda aplega una classe política que molts d’ells consideren que no els representa i que no estan fent front degudament a la crisi econòmica per les moltes raons abastament expressades.
. Resulta en canvi reprovable i inadmissible voler bloquejar l’acció parlamentària, impedir per la força les reunions del Parlament democràtic així com la violència exercida contra els polítics representants dels ciutadans.
. La majoria d’aquests fets van ser portats a terme per grups molts radicals alguns i d’altres extra sistema violents, que van condicionar el conjunt del moviment i contribueixen al seu descrèdit que sens dubte és molt ben rebut per molts partits polítics i grups socials i mediàtics que hi estan particularment interessats.
. Això ha sigut percebut per molts dels indignats que ahir mateix van fer declaracions expresses en aquest sentit i que es varen desmarcar abandonant l’àrea de la Ciutadella i desplaçant-se a la Plaça de Sant Jaume. Això s’hauria de matisar afegint que si bé sembla que rebutgen totalment la violència en canvi semblen defensar el bloqueig del Parlament que per a mi no és en cap cas acceptable. Subscric en aquest sentit les declaracions fetes ahir mateix per l’Arcadi Oliveres, President de “Justícia i Pau”
. Per tot això s’ha d’evitar criminalitzar el conjunt del moviment per aquests fets tot reclamant que s’impedeixi que es repeteixin però sense posar en entredit moltes de les seves peticions que, encara que utòpiques en les actuals condicions, han semblat perfectament enraonades a àmplies capes de la societat.
. Esperem que les coses es calmin i es recuperi el to enèrgic però civilitzat de les mobilitzacions i les protestes tal com varen començar.
Entrades
1 comentari:
No ho se, Josep Maria. No se si l’acció d’intent de bloqueig (simbòlic i físic, però pacífic i no-violent) del Parlament no és acceptable.
A posteriori, no va ser una decisió estratègicament encertada, pensant en el tipus de derivacions exaltades a les que podia donar peu, i en la sobreexposició mediàtica que aquestes últimes tindrien. La Vanguardia, només per fer l’exemple més descarat, s’ha fregat les mans en poder titular el seu editorial “Atac a la democràcia”.
És aquest Parlament la Democràcia en majúscules? La seva màxima i millor expressió possible? O només un dels seus instruments, excessivament empoderat i francament millorable?
Gent que ha estat elegida dintre d’unes llistes tancades, molta de la qual amb una votació oberta del candidat mai hagués estat escollida, i que es limita a executar el que mana el partit. Gent que no en té prou de ser alcalde de ciutats importants (Vic, Girona, Figueres són els que vaig escoltar ahir) i també ocupa un escó i cobra un altre sou com a parlamentària. Gent que avala per majoria uns pressupostos amb mesures clarament impopulars i ocultades a la ciutadania en campanya electoral.
El lema “Democracia Real Ya” es refereix justament a això. A canviar cap a millor el sistema democràtic representatiu actual, amb llistes obertes o vot de preferència al candidat, participació més freqüent dels ciutadans en decisions clau a través de referèndums o similars...
Davant de la falta de resposta a aquestes reclamacions, tot i l’ampli consens social que han despertat, em sembla que intentar impedir, per un dia i com a crit d’alerta, el seu normal funcionament (no per la força, sinó amb una acció de desobediència no-violenta) podria (poso el condicional perquè no n’estic segur) ser acceptable.
Ara, no tinc dubtes que hi ha hagut excessos incontrolats fora de lloc i contraproduents.
Acabo aquesta reflexió amb una “cita” del Roto: http://bit.ly/j2uaqo
Una abraçada i gràcies per un cop més publicar sense embuts la teva opinió.
Publica un comentari a l'entrada