"Los rojos de ultramar" de Jordi Soler

L’altre dia, gràcies a la Clara, em va caure a les mans un llibre publicat el 2005 i que m’havia passat per alt en aquell moment. Es tracta de “Los rojos de ultramar” escrit per en  Jordi  Soler, un escriptor i antropòleg mexicà net d’un barceloní, tinent d’artilleria, que en acabar la guerra civil es va exiliar, primer a França i més tard a Mèxic. En un gènere que podem qualificar  de novel·la periodisme d’investigació i que en alguns moments recorda  les novel·les d’en Cercas. L’autor parteix d’uns escrits que el seu avi li va donar poc abans de morir, d’unes converses que va gravar parlant amb ell i de tota una sèrie de contactes amb antics exiliats que va contactar a partir d’aquests materials i del seu interès per reconstruir la vida de l’exili de la seva família.

Amb tot aquest material Soler ens explica l’extraordinària història del seu avi que va estar més d’un any en el camp de concentració  d’ Argelés-sur-mer i que després, gràcies a l’ambaixador de Mèxic a França, va arribar a aquest país on juntament amb antics companys catalans va muntar amb gran èxit  una explotació cafetera i va crear una petita colònia de catalans, La Portuguesa, en un racó perdut a la selva mexicana de Veracruz. Finalment va participar des d’allí en un intent d’assassinat del general Franco.

Els personatges que retrata, sense cap mena de mitificació, són molt interessants i les seves novel·lesques peripècies fan de l’obra una mena de "thriller" que es llegeix sense repòs. D’altra banda el retrat històric que fa de les experiències del camp d’Argelès, la vida dels exiliats en la França ocupada pels nazis i les marques que la guerra va deixar als vençuts és escruixidor. La prosa directa, senzilla i molt ben escrita fa que el text es llegeixi amb gran facilitat.

El llibre, del que se fins el 2009 se n’havien fet set edicions, està publicat per Alfaguara i si el trobeu a les llibreries segur que us agradarà.