L'Òpera del dilluns

Avui escoltarem un altra vegada la veu de Maria Callas  interpretant una dels seus grans papers que s’adiu particularment al registre de la seva veu. Com diu en Roger Alier aquesta té sempre alguna cosa de dramàtic, de tràgic. I res millor que aquesta peça, en la que la protagonista està a punt de suïcidar-se, per posar-ho de manifest. Si llegiu el text adjunt ho apreciareu millor.
Es tracta d’un fragment de l’ària  “Il Suicidio” de l’òpera “La Gioconda” del compositor italià Amilcare Ponchielli estrenada a La Scala de Milà el 1876. Aquest gran òpera de quatre actes conté ja alguns aspectes de l’estil verista que s’imposaria els anys següents.

GIOCONDA

(sola. Guarda il pugnale, lo tocca,
poi prende l'ampolla del veleno)

Suicidio!...
In questi fieri momenti
tu sol mi resti,
e il cor mi tenti.
Ultima voce
del mio destino,
ultima croce
del mio cammin.
E un dì leggiadre volavan l'ore,
perdei la madre,
perdei l'amore,
vinsi l'infausta gelosa febre!
or piombo esausta
fra le tenebre!
di dormir queta
dentro l'avel...
Domando al cielo, ecc.
Tocco alla meta, ecc.