Periodisme ?

Aquest matí he comés l’error de sintonitzar Catalunya radio y escoltar una de les entrevistes que fa en Manel Fuentes, per a mi el paradigma del periodisme agressiu i prepotent.  Una vegada més he pogut escoltar com en lloc de situar-se en el seu paper d’entrevistador, es col·locava gairebé com a contrincant o adversari de l’entrevistat, utilitzava un  to agressiu, a vegades insultant, dubtant constantment de les respostes i traslladant molt subtilment a l’audiència que no deia la veritat. Si, a risc de cabrejar-vos com jo he fet, voleu comprovar-ho podeu escoltar l’entrevista a Rocio Martinez-Sampere a:

http://www.catradio.cat/audio/541575/Rocio-Martinez-Sampere-portaveu-dEconomia-i-Pressupostos-del-grup-socialista-al-Parlament.

He recordat les paraules d’Iñaki Gabilondo, el meu periodista de referència, quan en el seu llibre “El fin de una época” escriu:

“No sé si el periodismo es el cuarto poder, el segundo o el tercero. Pero no es ni mucho menos el primero: nosotros no tenemos que gobernar, no tenemos que impartir justicia. Y lamentablemente algunos periodistas se dedican a eso: legislan, ejecutan, juzgan, condenan, disparan, entierran, y todo esto en un mismo acto peridístico. En la radio aprendí la importancia de lo que yo llamaba la segunda voz, que es lo que me ha ayudado a entender, de una manera muy clara que el periodista no es el protagonista, no es el sujeto agente.”

Mentre recordava l’enyorada veu de l’Antoni  Bassas pensava que molts periodistes haurien d’aprendre de memòria aquestes paraules.