divendres, 15 de juliol del 2011

Algunes reflexions més sobre la crisi.


Sens dubte mai s'havia parlat i escrit tant sobre economia com els darrers anys. Però la veritat és que pel que és veu el resultat de tot aquest esforç d'anàlisi i de difusió d'idees ha tingut uns resultats pobríssims. Les anàlisi semblen clares, fins i tot moltes propostes d'acció també. Ara, el que està ben clar són les dificultats per portar-les a terme i la brutal resistència dels grans agents econòmics i els seus gestors, tant tècnics com polítics, per afrontar les mesures i els canvis necessaris.

Com que ben sovint xerrem amb els amics de tots aquests temes m'he permès escriure un parell de pàgines resumint molt breument els meus punts de vista dels que ja he parlat més extensament altres vegades en la Secció d'Economia del Blog. Com podeu imaginar no diuen gaire res de nou ni descobreixen la sopa d'all però m'ha agradat fer una síntesi de l'actual estat de la qüestió.

  

2 comentaris:

davide ha dit...

crec que és una molt bona síntesi.
només em deixava perplex la base del primer bloc d'argumentacions, de l'empobriment d'Europa com a conseqüència inevitable de l'aparició en escena dels països emergents.
ves per on, trobo avui un text de Moises Naim sobre aquesta qüestió, que en part subscriu la idea, però per altra banda afirma que "Las más rigurosas investigaciones revelan que la pérdida de empleos o la disminución de los salarios en los países desarrollados no se deben al rápido crecimiento de los países emergentes, sino al cambio tecnológico, a una productividad anémica, a la política de impuestos y a otros factores domésticos". aquí el trobeu: http://bit.ly/o9fcx6

Joan ha dit...

Com sempre sols fer, la teva lleugera ploma ha acinseguit una bona síntesi del moment que vivim.

Hi ha un punt pel que et felicito, encara més, i que molt poca gent n'ha fet o gosat fer esment, és a la corresponsabilitat de les corporacions, del gran capital, que no estrictament és el banquer, sinó molts empresaris que s'han enriquit al llarg de gairebé una dècada expansiva, i que ara sembla que no hagin trencat mai un plat.
Mentre tant, la societat és testimoni de la dimensió preocupant que s'ha produit entre els que més tenen i guanyen, i la resta de mortals.