L'Òpera dels dillluns

El passat dimecres, gràcies un cop més a la nostra amiga M. Jesús, varem assistir a un esdeveniment musical. Es tractava de l’estrena al Liceu de l’òpera Tamerlano de Handel en versió concert. Qualsevol obra de Handel és per si sola una delícia però en aquest cas el que resultava realment espectacular era el  repartiment. Fixeu-vos-hi bé. Plàcido Domingo, en el paper del sultà  Bejazet , el gran contra tenor nord americà Bejun Metha en el de Tamerlan, i la mezzo Anne Sophie Von Otter ( que casualment havia cantat el passat dilluns al Blog ) en el de Irene ; i per completar-ho una magnífica soprano anglesa, Sarah Fox, en el  en el paper d’Astèria, la filla del sultà, i un excel·lent segon contratenor interpretant el paper d’Andrònic. I per acabar, un baix italià, Vito Priante, que té una veu esplèndida.

Com es correspon a les òperes barroques, les diferents intervencions del cantants,  gairebé sempre individuals, se succeïen en una espècie de competició en la que cada una semblava ser millor que la precedent. Hem de dir que ens fa sorprendre la frescor i la força de la veu de Plàcido Domingo que als setanta anys està en una forma envejable i gairebé inimaginable.
 

La nit va ser d’aquelles per no oblidar amb un públic totalment entregat com podreu veure en el vídeo que he penjat i que vaig gravar amb el mòbil. Tot escoltant els aplaudiments pensava que amb aquest repartiment potser s’hauria d’haver pensat en fer-ne una gravació discogràfica.  Mentre no la tinguem us ofereixo un fragment de la que va emetre el dissabte  Catalunya Música en directe des del mateix Liceu. Escoltareu al veu d’en Placido Domingo en "E saro forte", una de les àries de tenor de l'obra, que Haendel va introduir a Tamerlano  per primera vegada en les seves òperes. 

Aquí podreu comprovar l'entusiasme de públic i la forma física del tenor llençant-li roses.