divendres, 7 d’octubre del 2011

Si et creues amb Patti Smith...

L'altre dia em vaig estrenar a la bodega 'La cova fumada', a la Barceloneta. És un lloc únic, per les històries que amaguen les seves parets ennegrides, per l’ambient popular i el tracte directe que s’hi dóna i, evidentment, per les tapes -especialment les 'bombes' que presumeixen d'haver inventat i que encara serveixen-. Però la cosa no va de ressenyes gastronòmiques.

Asseguda en un racó del local vaig descobrir-hi una tal Patti Smith en companyia d’uns amics. Increïble. L'heroïna del punk i història viva de la contracultura nord americana menjava amb fruïció les tapes més mítiques d'aquest racó de món, i se'n sortia!

Diu que trobar-se la cantant nord americana a Barcelona no és tan estrany. Cert, sobretot darrerament. Smith no resideix aquí però, sense anar més lluny, aquest 2011 ha actuat al Palau de la Música i se la va tornar a veure mesos després en una marxa 'indignada' pel centre de la ciutat (!).

Vull dir amb això que la meva sorpresa no s'explica només per aquest episodi un pèl desconcertant sinó perquè, el dia anterior, servidor havia coincidit amb la cantant en un homenatge (a la imatge) que li retien a l’Hotel Oriente de La Rambla (sí, el periodisme a vegades també dona alegries). Resumint. En menys de 24h hores havia ensopegat dues vegades amb un mite vivent que mai hauria imaginat veure en persona.

Coses que et poden passar en aquesta ciutat, direu. Està clar. Però a mi em sorprèn veure com algunes coincidències insòlites succeeixen amb gran facilitat. D’acord que tots ens hem trobat amb casos similars i que et fan flirtejar amb la idea de causalitat de les coses, però en general no hi donem més voltes. Ara, si això us passa amb Patti Smith, entendré que ho vulgueu comentar.

6 comentaris:

Josep M.Cortina ha dit...

Casualitat, intuició, nocturnitat, sort? Probablement una mica de tot. Enhorabona oer la trobada amb el mite !

Clara ha dit...

Però si la de les coïncidències soc jo!!! ;-)

Carles ha dit...

Quina sort que tens Josep. Fa uns quaranta anys, en vaig trobar a la Joan Baez a Can Costa, quan encara era un fantàstic xiringuito de platja. T'haig de dir que va cambiar la meva vida. Hi han testimonis i tu el conèixes. La Patti, és una persona que admiro profundament, com la Joan Baez, ara fa 40 anys.

Rosa ha dit...

Com es que no se't va escapar comentar-ho el dinar de dissabte!Hauriem pogut veure les teves emocions en directe!
Felicitats!
Rosa

Pau ha dit...

(Carles)

No és en 'Josep' qui es va trobra la Patti...

(sembla que això de les seccions no està gaire clar, potser caldrà firmar els posts!)

Jaume ha dit...

Sigui qui sigui de la família que se la va trobar...

A veure si m'aviseu la propera vegada que us la trobeu. La intento veure cada cop que ve a BCN.

Salut!

Jaume Cleries