dijous, 24 de novembre de 2011

¿La cara es el espejo del alma?


Fa unes setmanes vaig escriure un post sobre el fenomen del Twitter, per explicar-ne el sistema de funcionament i valorar-ne les possibilitats i potencialitats. Avui he pensat que val la pena veure quin ha estat el seu paper en aquestes ultimes eleccions.

Per fer-ho, volia recomanar-vos un treball interessant que m’ha fet arribar la meva amiga Patricia i d’on he tret la imatge que il·lustra aquest post. Porta per títol “Topología de la comunidad española en twitter” i hi podeu accedir a través del link que trobareu al final. El seu autor, en Carlos Guardián, ha construït uns mapes de xarxes socials de cadascuna de les principals candidatures a les darreres generals. Així n’ha pogut mesurar la mida, el grau d’integració entre els seus seguidors i la connexió amb d’altres xarxes. Tot això a partir de les dades d’usuaris i de missatges que aquests han intercanviat. El resultat és sorprenent. Tant des d’un punt de vista gràfic com pels resultats que ofereix.

Es podria pensar que els usuaris d’aquestes xarxes no són representatius (ni per edat, ni per professió, ni per condició socioeconòmica, etc.) del conjunt d’electors i que Twitter i urnes no han d’anar necessàriament en consonància. Tanmateix, a primera vista s’observa una certa correlació entre la presència en aquesta xarxa i els resultats electorals. Per exemple, EQUO, que finalment es va quedar sense escó, resulta tenir també una de les xarxes més petites. També hi ha excepcions, com la d’Amaiur, que no sembla haver necessitat de la presència a la xarxa per reforçar o promocionar la seva candidatura. En tot cas, i posats a ser provocadors, podem preguntar-nos si en un futur proper les enquestes pre-electorals no deixaran de ser necessàries...


Clara

1 comentari:

carme ha dit...

Molt interessant! és presumible que, amb el temps, es vagi aguditzant aquesta correlació....