divendres, 9 de desembre de 2011

A la lluna de Pamplona


En la luna es un viaje a los recuerdos primeros”, diu el dramaturg Sanzol del seu nou espectacle.  Quins són els vostres primers records? Què recordeu de la vostra infància? Jo, ben poc. Sanzol, en canvi, munts de coses. I la màgia és que aconsegueix presentar-les damunt d’un escenari tal i com a ell li deuen venir a la memòria: de manera fragmentada, desordenada i emocionant, però creant un trencaclosques evocador. Un trencaclosques que té sentit, que diu coses, és divertit i que et transporta a èpoques passades, les de la seva infància i la seva joventut a l’Euskadi dels 70s i dels 80s.

Alfredo Sanzol (Pamplona, 1972)  és un dels dramaturgs i directors de teatre que, juntament amb Miguel del Arco, Claudio Tolcachir o Oriol Broggi han estat considerats com les noves promeses del teatre espanyol pel suplement Babelia de El País. Sanzol va donar la campanada fa dues temporades amb un muntatge que es va convertir en un èxit inesperat : Días estupendos. Potser alguns de vosaltres vau tenir ocasió de veure’l recentment al Teatre Villarroel. Llavors ja feia temps que corria per Espanya i que es restrenava a Madrid. Potser també vau tenir ocasió de veure Delicadas, una col·laboració amb la companyia catalana T de Teatre que també s’alimentava dels records d’infància de l’autor. Si us van agradar aviat podreu veure En la luna a la sala de Gràcia del Teatre Lliure (coproductor de l’espectacle). A Madrid ja l'hem vist estrenar al Teatro de La Abadía i la recomanem.

Clara

2 comentaris:

carme ha dit...

Home! moltes gràcies per la recomanació! No ens ho perdrem, sobre tot els que som una mica durs de memòria d'infància....

Clara ha dit...

http://goo.gl/mXzBY

Aquí teniu la crítica del mestre. A ell també li ha agradat ;-)