Caballé: 50 anys al Liceu

Aquesta setmana s’ha celebrat amb gran ressò el 50 aniversari del debut de Montserrat Caballé al Gran Teatre del  Liceu de Barcelona. Potser perquè és una cantant de casa i potser també perquè  l’època del seu màxim esplendor – de mitjans dels anys seixanta a mitjans del vuitanta - queda  ja una mica lluny, tinc la impressió que a vegades a Caballé no se la valora degudament. La cantant ha sigut, sens dubte, una de les més grans sopranos  de la història del segle XX, juntament amb Callas, Tebaldi i Shuterland.  La seva biografia està plena d’èxits als més grans teatres d’`opera de tot el món i durant molts anys va viure a Nova York i Viena per exigències de la seva carrera internacional. Però no va oblidar mai el Liceu a qui va ajudar sempre, amb el seu prestigi, perquè hi arribessin els millors cantants de la seva època. 
Volem retre-li des d’aquí, com ja hem fet altres vegades, un petit homenatge. Malauradament no és fàcil trobar filmacions de les millors èpoques de la cantant;  eren altres temps i les gravacions i els vídeos no eren tant freqüents coma ara. Per això, us oferiré una gravació del 1990 de  la molt coneguda ària “Mio babbino caro” (que traduït vol dir “El meu pare estimat”), encara que per error molta gent es refereixi a  ella com el “Mio bambino caro”.