“La població de Catalunya a 31 de desembre
del 2011 era de 7.432.830 habitants, segons l'estimació postcensal avançada. El
creixement total anual va ser de −1.802 habitants, un −0,2‰ de la població. El
creixement natural va ser del 2,9‰ i el creixement migratori del −3,2‰.”
(IDESCAT, 06/02/2012)
Un bon amic dels meus pares em demana si puc
comentar aquestes dades d’evolució de la població de Catalunya, que han trencat
la tendència de creixement dels darrers anys. Tot i que el Cisco es refereix
específicament al cas català, pel que es mostra preocupat, em brinda sense
saber-ho l’oportunitat de parlar d’un dels grans temes d’actualitat demogràfica: el decreixement. Tots hem sentit parlar del debat entorn als riscos
i les virtuts del decreixement econòmic, però potser estem menys familiaritzats
amb el debat sobre el decreixement demogràfic. Si us interessa podeu llegir
unes notes que he preparat i que trobareu en el document que adjunto.
3 comentaris:
Noia, una explicació molt entenedora i l'Anna Cabré estaria encantada de veure que la cites.
Una abraçada, per cert el cap de setmana del 25de març estaré per Madrid, potser ens podem veure.
Moltes gràcies Clara.
Tot i que em sembla que és per força, veig que ja hi ha algú (com els demògrafs) que us comenceu a plantejar seriosament com es pot viure o sobreviure sense creixer. Espero que l'exemple arribi als polítics i que els economistes ens hi esmercem de debò per que hi entrin de plè malgrat que el canvi de paradigma els exigirà palnificar amb rigor, a llarg termini i amb menys marge per les ideologies.
Pel que fa a la demografia catalana em quedo amb les ganes de coneixer dades certes de qui marxa (autòctons o ex inmigrants) i a on. Ja m'has dirt per tfn que encara no hi ha informació fiable tot i que els medis en parlen amb molta seguretat. Et queda com a deures per quuan ho tinguis. Fins aviat.
Cisco
Molt bé, Clara; ens convenen aquestes reflexions. Ens caldrà, pel que dius,pensar molt més en la gent gran.....
Publica un comentari a l'entrada