El Dr.Estapé. Un mestre

                                         Amb el Dr. Estapé a Mauritània el 1971

Ha mort el professor Fabià Estapé, amb qui vaig tenir una relació molt intensa en els meus anys d’estudiant i recent llicenciat.  La seva pèrdua m’omple de tristesa i em porta avui molts records .

Vaig conèixer el Dr. Estapé, com sempre l’hem anomenat els seus deixebles, en els anys de la Facultat (del 1965 al 1969 ), quan ens donava classe de Política Econòmica; i vaig tenir la sort de ser Delegat de curs de la seva assignatura. Això em va permetre tractar-lo  a fons i recordo encara les seves classes brillants, el seu immens sentit de l’humor i sobretot el respecte i l’estima amb que tractava els seus alumnes. Les xerrades i sessions de treball al seu despatx del carrer Pujol són imborrables.

Després, quan vaig fer la mili a Sant Climent Sescebes, en uns temps molt difícils per als soldats universitaris del SDEUB, el Dr. Estapé , llavors rector de la Universitat, encara tenia temps de pensar en el seu alumne i fins i tot d’escriure’m algunes cartes que arribaven al campament en un sobre  enorme amb el remitent  de El Rector de la Universitat de Barcelona, que causava una forta impressió als oficials de la companyia. Mai he rebut unes cartes tant apreciades com aquelles en les que m’animava a suportar aquell mon kafkià de la milícia. Fins i tot va aconseguir que el Capità General, un dels és més durs del règim, en donés  un permís molt especial que em va permetre examinar-me.

Més endavant el vaig acompanyar com a ajudant en al seva aventura madrilenya a la “Comisaria del Plan de Desarrollo”. Per a mi, llavors recent llicenciat, va ser una gran experiència personal  i professional.  Va ser un any i mig molt intens, amb viatges, conferències, comissions de treball,  en els que vaig compartir la seva peripècia política que, com és sabut, va acabar molt malament.

Després, en no dedicar-me a la carrera universitària,  les nostres trajectòries  es varen distanciar i l’he vist poques vegades encara que sempre que hem coincidit ha continuat la nostra bona sintonia.

Com es dirà aquests dies, Estapé va ser una persona d’una intel·ligència privilegiada, una enorme cultura, una inesgotable curiositat i una fortíssima personalitat.  Era extremadament brillant, a voltes un tant extravagant, amb sortides que moltes vegades molestaven i no el van afavorir personalment. Però segurament el país tampoc no va saber aprofitar adequadament el seu gran talent. Descansi en Pau.