dissabte, 11 de febrer de 2012

Garzón. El trist final anunciat.



S’ha consumat la jugada d’eliminació d’un jutge, que segurament no era perfecte, però que sobretot molestava a les forces polítiques més reaccionàries i als interessos econòmics més inconfessables.  La prova de tot això es que avui la caverna mediàtica i la premsa de Madrid estan exultants. Com ho deuen estar els principals implicats en el cas Gürtel, començant pel Bigotes i el mateix ex-president Camps.

Quan la justícia a Espanya funciona d’una forma deplorable amb retards increïbles, amb errors judicials manifestos, amb sentències incomprensibles pels ciutadans, amb intromissió de la política en el Constitucional, etc, etc, s’ha aprofitat un suposat abús processal, per a bastants experts molt discutible i que el mateix ministeri fiscal no ha defensat, per expulsar un jutge, polèmic però de prestigi reconegut internacionalment. No se l’ha volgut corregir, amonestar  o sancionar; se l’ha volgut expulsar de per vida, eliminar per sempre les seves actuacions amb un acarnissament extraordinari: 11 anys de suspensió i pèrdua de la condició de jutge.  I s’ha fet quan processava uns facinerosos que  participaven en una de les trames de corrupció econòmico - política més important del darrers anys, quan hi havia indicis policials clars que volien evadir a l’estranger,  amb la possible col·laboració dels seus advocats, els diners aconseguits.  En el judici s’han exposat  totes les raons que en opinió del jutge justificaven aquesta mesura i les precaucions que es varen prendre per evitar els efectes d’indefensió pels processats. Però de res han servit els arguments front una voluntat clara de condemna. Quin pèssim exemple i quin ridícul per a la justícia i la societat espanyoles!
Tenen la pell molt fina els magistrats del Suprem que presencien impertèrrits els abusos, les  ineficàcies i els errors d’altres col·legues. És obvi que darrera d’aquest procés, i dels dos altres que encara té pendents el jutge Garzón, hi havia una vendetta premeditada i perfectament orquestrada. S'ha fet un flac favor a la justícia d’aquest país, i per a mi s'ha obert una via contra la independència de la justícia en la mesura en que els processats han pogut posar a la picota el magistrat que instruïa el seu procés i sens dubte beneficiar-se ‘n en el seu judici. I també és previsible que amb aquest precedent augmenti encara la precaució de les instruccions en un sistema jurídic que ja era per a mi excessivament garantista.

Val la pena que llegiu l’excel·lent i ponderat article que ha publicat avui Fernando Onega a La Vanguardia.