dimarts, 3 d’abril del 2012

Fonamentalistes econòmics


Ho sento però si no ho dic rebento. Estem en mans d’uns veritables fonamentalistes econòmics, d’uns ayathollah occidentals que regeixen, per poders és clar, les institucions europees. La seva força deriva del seu pacte amb els grans grups econòmics i el Govern alemany. Els euròcrates, que mai havien tingut cap poder, semblen estar ara investits de la màxima autoritat i es permeten no només donar consells sinó exigir de forma imperativa als Governs, mesures, lleis i actuacions.
Avui podem veure als diaris un bon exemple d’aquesta “dictadura eurocràtica”. El Govern espanyol acaba de preparar la major retallada pressupostària que s’hagi fet mai, puja impostos, reforma durament el mercat laboral, redueix prestacions socials, etc, etc.  Doncs no content amb tot això i amb que el Ministre d’Economia presenti el Pressupost a Europa abans que el Govern espanyol el faci públic, el  BCE demana al Govern espanyol “lleis d’emergència per aplicar amb la màxima urgència les mesures”, saltant-se, si convé, els tràmits parlamentaris. 
I com és possible que puguin actuar amb aquest prepotència i manca de respecte pels governs democràticament constituïts? Doncs perquè estan clarament col·ligats amb els mercats i els seus agents. I si els governs no fan cas de les seves exigències comencen a especular sobre noves dificultats per l’economia del país i a insinuar la possibilitat de no donar suport a la compra de deute públic.  Immediatament, els agents financers comencen les operacions contra el deute espanyol. Tot de forma ben coordinada, és clar.
A més de practicar una política de consolidació fiscal més enllà dels límits raonables, que s’està demostrant ineficaç i que pot portar a un veritable col·lapse econòmic, les autoritats europees, que haurien d’inspirar tranquil·litat i confiança, no paren d’agitar els mercats i donar peu a més i més moviments especulatius que contribueixen a augmentar les dificultats dels països deutors. Sembla que alguns desitgin la intervenció de l’economia espanyola però el més greu es que a força de repetir-ho una i una altra vegada poden fer que aquesta es converteixi en realitat.

1 comentari:

Pau ha dit...

Fantàstic. Ara el pròxim l'has de fer sobre què volen els mercats per acabar de quadrar el cercle.

pau