A
Madrid, en seu parlamentària, l’endemà de la mort de la Teresa Pàmies, el
diputat Joan Coscubiela va regalar un dels llibres de l’escriptora catalana al
president Rajoy (veure vídeo aquí).
Uns dies després, ja a Barcelona, els autors d’aquest bloc vam llegir “Va ploure tot el dia”, una de les seves primeres novel·les biogràfiques on narra el seu retorn a Catalunya després de 30 anys d'exili. Ara, des de París, on la Teresa va viure tants anys d'aquest llarg exili, escric aquestes notes.
La lectura del llibre és emocionant i ens ha descobert una gran escriptora. Ens sap greu que la importància del reconeixement cívic i democràtic que va merèixer el seu compromís i la seva lluita deixés en un segon pla el merescut reconeixement literari. Sigui com sigui, podeu llegir-la i podeu visitar el centre cultural que porta el seu nom, inaugurat l’any passat al carrer Urgell de Barcelona. I també podeu envejar la seva prosa i trobar-vos, de sobte, amb ganes d’escriure per explicar grans històries com la seva i com la de tants homes i dones de la seva generació.
Clara
Entrades
1 comentari:
Ja fa anys,havia seguit i llegit les obres de la Teresa Pàmies,i havia estat en aquells temps una de les meves escriptores preferides per la seva sencillesa, sensibilitat i d'altres qualitats que s'hi reflectien, gràcies per recordar-me-la,m'has animat a rellegir-la.
Publica un comentari a l'entrada