dilluns, 7 de maig del 2012

“Sarkozy, c’est fini” : D’esperança un bri.


La victòria d’ahir de François Hollande aporta un bri d’esperança per tots aquells que considerem injustes i inadequades les dràstiques e inflexibles politiques econòmiques que Alemanya, amb la col·laboració directa de França, ha imposat els darrers anys.
Ja se sap que l’esperança és la ultima cosa que es perd, com diu l’adagi; i sobretot en moments com aquests en que no sabem a què agafar-nos. Esperem doncs que el nou dirigent aconsegueixi moderar el lideratge germànic i el pugui reorientar cap a polítiques que no impedeixin el creixement mínim dels països afectats per la crisi del deute. Ahir  a la nit mateix va declarar: "Europa ens mira i són molts els que se sentiran aliviats i amb esperança. L'austeritat no pot ser una fatalitat. La meva missió és donar a la dimensió europea una dimensió de creixement." 
No hem de ser ingenus, però. Perquè caldrà veure la reacció dels mercats, sobretot tenint en compte la importància del deute públic de França ( 1,7 bilions d’euros). Recordem també les grans esperances que molts varen dipositar en Obama en esser elegit President i les dificultats amb que es va trobar després per implantar el seu programa en el Congrés del seu país.
Encara que només ha guanyat la presidència per quatre punts i que ha de superar les legislatives del mes de juny, reconforta pensar que la participació electoral ha assolit el 81 % un índex que confirma la confiança dels francesos en les institucions democràtiques. Com a francòfil que soc, sempre he pensat  que al llarg de la història França ha fet importants contribucions en matèria de progrés social. I ara té l’oportunitat de fer una nova aportació que tant necessitem.

2 comentaris:

davide ha dit...

Totalment d'acord. Ara bé, quan finalment s'obren escletxes a favor de trencar el cicle pervers de l'austeritat, cal començar a mirar endavant i recordar que caldrà alguna cosa més que "creixement si o si".

Com ens recorda Juan Torres López (un dels economistes crítics que des de fa més temps ha alertat sobre el risc suïcida de les polítiques d'austeritat):

"Frenar los recortes de gasto público y en general todas las políticas de austeridad [..] es una precondición indispensable para que en Europa se vuelva a crear empleo y para garantizar estándares mínimos de bienestar y protección a toda la población. Pero [..] No basta con hacer que crezca el Producto Interior Bruto de cualquier forma ni con inyectar más dinero aún de cualquier modo.
[..]
Lo que Europa necesita no son planes de crecimiento del PIB sino una estrategia global para la igualdad, el bienestar y la responsabilidad ambiental [...]
Y además de ello, son imprescindibles reformas políticas e institucionales que frenen el poder de los grandes grupos oligárquicos"

http://juantorreslopez.com/impertinencias/austeridad-o-crecimiento-una-alternativa-que-no-resuelve-los-problemas-de-europa/

Josep M.Cortina ha dit...

Una precisió necessària i molt encertada. Evidentment, sense unes polítiques de redistribució, que augmentin la demanda dels que no la tenen i moderin l'acumulació dels que després utilitzen els seus recursos per especular, les mesures de foment del creixement tindran uns efectes merament temporals i tornaran els episodis de bombolles i crisi.