divendres, 29 de juny de 2012

Hopper no està sol



 Si teniu oportunitat de visitar Madrid els propers mesos us aconsellem que aneu a veure l’exposició antològica d’Edward Hopper a la Fundació Thyssen. A aquest artista americà se’l coneix com el pintor de la soledat dels paisatges urbans i sobretot dels seus personatges; una certa paradoxa, si es considera la gran quantitat de gent que omple les sales del museu per veure la seva obra.

S’exhibeixen uns setanta quadres, olis i aquarel·les, que permeten seguir la seva trajectòria i fer-se una idea de la força del seu estil. Una pintura poc detallista, una composició en la que s’utilitza amb freqüència la fragmentació i la forta saturació del color són alguns dels trets que em semblen més destacats. En conjunt, la seva pintura produeix un fort impacte que per mi té, en certs moments alguna cosa d’hipnòtic.

La sorpresa de l’exposició és potser l’íntima relació entre l’obra de Hopper i el món dels escenaris i el cinema. Aquesta relació és d’anada i de tornada. D’anada perquè Hopper era un gran cinèfil que es va inspirar molt del cine de la seva època i que es va sentir atret per la faràndula en general. De tornada perquè són molts els directors d’escena i de cinema que han reproduït les atmosferes i escenes dels seus quadres.

Clara i Josep Maria

1 comentari:

Pau ha dit...

No es pot competir amb un post a quatre mans, lladres!

Diuen que falta el quadre més emblemàtic de Hopper en aquesta exposició, però segur que se'n descobreixen d'altres.

Que seguiu tan distrets per Madrid,
petons