dimecres, 5 de setembre de 2012

"Al vent" de RAIMON

Per a la gent de la meva generació la música i ens cantants integrants de l’anomenada Nova cançó catalana són part del nostre patrimoni cultural. Com tothom sap aquest moviment va néixer el 1962 amb la constitució del grup Els setze jutges, que varen fundar Josep Maria Espinàs, Miquel Porter i Remei Margarit, que eren més aviat animadors culturals que cantants.
 
Poc a poc aquest grupuscle cultural, molt influït per la “chanson” francesa, es va anar donant a conèixer arreu Catalunya;  les noves incorporacions van millorar el contingut musical i poètic de les seves cançons. A més del seu paper en el terreny musical varen ser un considerable revulsiu en els terrenys de la llengua i la política catalanes. En primer lloc, les versions musicades de texts de poetes catalans varen suposar una recuperació molt important de la poesia catalana. Quants joves no varen descobrir la poesia d’Ausiàs March, Espriu, Salvat Papasseit, Estellés o Sagarra a través de les cançons de Raimon o d’Ovidi Montllor?
D’altra banda la cançó va jugar un rol important en la lluita política contra el franquisme; els seus recitals, tant a Catalunya, com a la resta d’Espanya varen ser manifestacions d’alt contingut i repercussió polítiques.

Jo he viscut la meva joventut amb les cançons i els intèrprets de la nova cançó. I ben sovint les torno a escoltar. Amb el temps m’he anat configurant una selecció de les que més m’agraden i ara les voldria compartir amb el lectors el Blog. Per això aquesta temporada cada dimecres publicaré una d’aquestes cançons amb algun comentari que se m’acudeixi sobre el tema o el cantant.  Escoltareu, doncs, entre d’altres les cançons de Raimon, Pi de la Serra, Llach, Pau Riba, Ovidi, Sisa, Mª del Mar Bonet, Guillermina Motta o Serrat.  La selecció serà sens dubte una tasca difícil perquè n’hi ha moltes que m’agraden; però segur que les que trií us agradaran. Pels que les hagin escoltat seran un bon record i pels més joves una forma de recuperar un patrimoni potser una mica oblidat.
Avui començarem amb el clàssic absolut, Raimon, i amb la primera cançó que li varem escoltar, “Al vent”.



Encara que allargant-me una mica més del compte, vull recordar ara un mes d’Agost del 1963 quan a Cantonigròs,on passavem els estius,  l’Albert Batlle, un estiuejant molt vinculat als moviments culturals de resistència d’aquells anys, ens va parlar d’una cantant valencià que debutaria aviat a Barcelona i del que, ens va dir, sentiríem a parlar. Quanta  raó tenia!
Editada per EDIGSA rar fa gairebé cinquanta anys, en el seu primer disc de 45 rv el 1963, “Al vent”, que Raimon havia composat quan tenia 19 anys, va ser un crit existencialista per a tota una generació. Seguiria després una obra rica i complexa de la qual podrem escoltar altres mostres