No sé si heu sentit parlar
d’aquesta obra de teatre. Sembla ser que va tenir molt èxit la temporada
passada a la Sala FlyHard, un espai de teatre que ha obert recentment al barri
de Sants i que, pel que m’expliquen, és petit i casolà. Ara l’obra es presenta
al Teatre Lliure, on ha hagut de prorrogar i tot. Tant l’autora/directora com
els actors són d’aquí i joves i la reacció dels espectadors, sobretot els
joves, ha estat molt positiva. Amb expectatives molt altes, doncs, vaig anar a
veure-la aquesta setmana.
El tema de l’obra és macabre:
el suïcidi d’un noi jove i la reacció dels seus amics quan llegeixen les cartes
que ell els ha deixat. No em convenç la trama ni els elements que l’autora
utilitza per introduir tensió dramàtica (incògnites, sorpreses, etc.), que em
semblen per una banda previsibles i per l’altra forçats i inversemblants.
Tampoc m’agrada el to final de l’espectacle, que busca canviar el regust amarg
i reconfortar personatges i espectadors (com faria l’Albert Espinosa). En canvi,
em semblen molt bones les interpretacions i s’ha de reconèixer que, per
moments, un té la sensació de no estar en un teatre sinó fent de voyeur
a casa d’uns col·legues. A més al meu crític de capçalera, el Marcos Ordóñez,
l’obra l’ha entusiasmat (podeu llegir la seva crítica aquí). De manera que, si
teniu curiositat, encara hi sou a temps!
Clara
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada