divendres, 19 d’octubre de 2012

Litus


No sé si heu sentit parlar d’aquesta obra de teatre. Sembla ser que va tenir molt èxit la temporada passada a la Sala FlyHard, un espai de teatre que ha obert recentment al barri de Sants i que, pel que m’expliquen, és petit i casolà. Ara l’obra es presenta al Teatre Lliure, on ha hagut de prorrogar i tot. Tant l’autora/directora com els actors són d’aquí i joves i la reacció dels espectadors, sobretot els joves, ha estat molt positiva. Amb expectatives molt altes, doncs, vaig anar a veure-la aquesta setmana. 

El tema de l’obra és macabre: el suïcidi d’un noi jove i la reacció dels seus amics quan llegeixen les cartes que ell els ha deixat. No em convenç la trama ni els elements que l’autora utilitza per introduir tensió dramàtica (incògnites, sorpreses, etc.), que em semblen per una banda previsibles i per l’altra forçats i inversemblants. Tampoc m’agrada el to final de l’espectacle, que busca canviar el regust amarg i reconfortar personatges i espectadors (com faria l’Albert Espinosa). En canvi, em semblen molt bones les interpretacions i s’ha de reconèixer que, per moments, un té la sensació de no estar en un teatre sinó fent de voyeur a casa d’uns col·legues. A més al meu crític de capçalera, el Marcos Ordóñez, l’obra l’ha entusiasmat (podeu llegir la seva crítica aquí). De manera que, si teniu curiositat, encara hi sou a temps!
  
Clara