dissabte, 3 de novembre de 2012

"Vedere Napoli..."

Nàpols és sens dubte una ciutat singular. Passejar pel seu casc antic permet fer una  mena de viatge en el túnel del temps. Els seus carrers estrets, bruts, sorollosos, però plens de vida i de gent, m’han transportat al nostre barri xino,  que recordo dels anys en que jo anava a l l’Institut Milà i Fontanals, a la plaça Reina Amalia, al costat del Paral·lel. De tant en tant, al sortir de classe o en matins de “campana”, ens perdíem per aquells carrers per observar amb curiositat adolescent un món desconegut que ens inquietava i ens atreia alhora.
Doncs són justament tots aquests elements, els colors, les olors, els sorolls, els edificis decrèpits, els comerços i tallers artesans, els personatges singulars, les sensacions d’incertesa i fins i tot de perill els que he retrobat a la ciutat del Vesubi, on sembla que el temps s’hagi aturat per sempre. I tot això barrejat amb les joies dels seus palaus i  les esglésies barroques farcides de talles i retaules de gran valor.

Aquí  teniu una petita mostra d'allò que vaig veure en un parell de dies a la ciutat. 
 
 

2 comentaris:

Manel ha dit...

El reportatge "pilla" perfectament l'atmosfera de Napols.

Montse ha dit...

M'agrada el reportatge, les fotos com sempre fantàstiques, gràcies.