Rato y el esperpento.

Aquest post d’avui està especialment dedicat al meu amic Silvio Martinez, gran especialista en Valle Inclán, perquè si l’escriptor gallec aixequés el cap es trobaria amb un panorama que el fascinaria. I és que resulta ben difícil trobar un país i uns personatges més esperpèntics que els que animen la vida econòmica i política de la capital del regne. Una monarquia degradada, una classe política  impotent i una oligarquia financero empresarial més que indecent animen el dia a dia de la llarga crisi.
No és senzill acumular amb pocs anys tants i tants casos de corrupció com els que hem viscut darrerament. No intento fer-ne una llista perquè ja se sap que el llenguatge del blog exigeix brevetat...

Però el que m’inspira avui és la notícia que acabo de llegir relativa a Rodrigo Rato, el polític que el PP va patrocinar per a tota mena de càrrecs després de quedar descartat com a successor d’Aznar al front del partit.

Després d’haver abandonat en ple mandat la direcció del FMI, sense que se’n sàpiguen les causes, després d’haver protagonitzat el més gran escàndol del món financer, desprès de ser imputat per aquesta gestió a Bankia, ara resulta que Telefònica l’anomena Conseller Assessor per a Llatinoamèrica i Europa. Recordem que va ser la mateixa Telefònica la que va anomenar Urdangarin delegat als EEUU quan ja estava emmerdat en el cas Noos.

La connivència de polítics i grans corporacions sembla no tenir límit i segur que contribueix en gran mesura al prestigi del nostre país esta assolint arreu del món...