De la increïble situació que estem vivint aquests darrers
temps hi ha una cosa que em fascina, m’indigna i em desmoralitza alhora. A
veure si ho sé explicar.
En els temps de la dictadura vivíem sense cap mena de
llibertat d’expressió i lluitàvem per recuperar-la. Ens animava i reconfortava
pensar que quan la tinguéssim podríem conèixer tots els fets que se’ns
ocultaven i que permetien els abusos de poder. I pensàvem que precisament això
permetria evitar-los, que els que els cometessin serien degudament castigats i
que ja no seria possible que se seguissin produint.
Doncs bé, després de més de trenta anys de democràcia, avui
els mitjans de comunicació ens informen amb tota mena de detalls dels més abjectes
i inimaginables actes de corrupció econòmica i política. Hi ho fan amb tota
mena de dades, noms i cognoms, declaracions judicials i policials incloses.
I què passa després? Doncs el drama és que no passa res, res de
res. Com podem haver arribat fins aquest punt, com es pot haver trencat la
nostra aparentment raonable convicció? Com és possible tanta delinqüència a la
vista de tothom amb aquesta impunitat?
D’una banda, tenim una justícia inoperant, tenallada per
arcaics sistemes processals i una manca brutal de recursos. Casualitat o clar
propòsit de bloqueig?
D’una altra, uns mitjans de comunicació que amb informacions
sovint manipulades acaben intoxicant i creant una confusió en els ciutadans. No
s’ha intentat convertir la informació en un mitjà de manipulació?
Finalment, la tolerància de la societat, de tots nosaltres,
a la mentida descarada i repugnant dels protagonistes que, amb total impunitat
i desvergonya, pretenen que som idiotes. No serà, penso a estones, que potser
tenen raó? El resultat és un gran desànim, perquè en saber bastant bé el
que passa i constatar alhora la incapacitat de posar-hi remei estem perdent la
imprescindible confiança en les possibilitats d’evitar els mals que ens
ofeguen. Recuperarem aquesta esperança? Aconseguirem que la justícia
funcioni i que la societat, amb la seva mobilització, faci canviar l’actitud
dels partits polítics? Si no ho aconseguim tenim mala peça al teler.
dijous, 21 de març del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
¡Que no decaiga!!!
EN TENIM, de mala peça al teler !
Joana
Publica un comentari a l'entrada