Simetria, asimetria ? : No, Irracionalitat

El debat que s’ha plantejat sobre el deute asimètric em sembla la màxima expressió de la irracionalitat. Portats per elements clarament ideològics els polítics i comentaristes que parlen del tema falten a les mínimes normes de rigor intel·lectual. Fixeu-vos-hi bé.

I.- El sistema financero-fiscal espanyol està estructurat sobre una base totalment asimètrica que dona un tracte clarament diferenciat a les  comunitats que contribueixen de forma molt diferent: Unes són contribuïdores netes (Catalunya, Balears, Madrid, per exemple); unes  altres receptores netes (Astúries, Extremadura o Andalusia); i d’altres tenen un règim fiscal absolutament particular (Navarra o el País Vasc) que fa que pràcticament es quedin allò que recapten. I aquest principi sembla que els partits majoritari i els seus “voceros”no discuteixen, encara que evidentment les comunitats més perjudicades, especialment Catalunya, volen canviar-lo.
Aquesta situació de diferent assignació dels recursos és una de les causes, evidentment no la única, que determinen els dèficits de cada comunitat.

II-  Doncs bé, quan arriba l’hora de prendre mesures per autoritzar un límit del deute s’exigeix aplicar un principi absolutament igualitari a totes les autonomies i es rebutja com a injust qualsevol criteri asimètric. Que precisament serviria per corregir mínimament les conseqüències dels efectes que ha produït l’esmentada asimetria en l’assignació dels recursos, arrel del problema.
És a dir que s’apliquen dos criteris radicalment diferents en l’acceptació o negació de l’asimetria. Se l’accepta quan beneficia i se la nega quan pot perjudicar. Ah, i tot això es discuteix simplement pel dret a endeutar-se !!!

No cal dir res més. Només s’ha de posar de manifest aquesta interessada contradicció que és totalment contrària a la intel·ligència i al sentit comú.