Els matins de Catalunya Radio

Torno a Barcelona després d’uns dies de viatge i com és natural tot segueix més o menys igual que quan vaig marxar. Això sí, el Barça, una de les poques coses que encara anaven bé, ens ha donat un disgust.

Però em trobo amb una bona notícia. Plega en Manuel Fuentes dels Matins de Catalunya Radio. No m’agrada fer llenya de l’arbre caigut però en aquest cas faré una excepció perquè penso que això potser em permetrà recuperar la meva antiga fidelitat a la radio pública de Catalunya. Des del primer moment em va semblar, i crec que ho he comentat més d’una vegada, que la figura d’aquest periodista era l’antítesi del que jo considero un bon comunicador. El primer error va ser encarregar a un periodista procedent del mon de l’humor, la imitació i la informació musical, un programa informatiu de gran abast, amb una audiència potencial molt gran i amb una influència social considerable. I a això s’afegeix la seva personalitat agressiva, a voltes xulesca,  i prepotent que l’ha fet maltractar molt sovint als seus entrevistats. Sempre desconfiant del què deien, posant en dubte la seva sinceritat i parlant-los sense consideració, el to de les seves entrevistes m’ha resultat insuportable  i m’ha fet canviar, sense massa il·lusió val a dir-ho,  d’emissora. En definitiva, un periodista molt allunyat les meves referències, Gabilondo, Francino, Bassas o J.R. Lucas, per mencionar-ne algunes. Esperem que el seu substitut s’assembli a aquest model i que si s’han de recuperar les audiències això es faci en base a la qualitat  i no a la agressivitat gratuïta, que és el pitjor enemic de la bona informació.