Fórmules i paraigües teatrals

Recentment, en una conversa televisada amb Marcos Ordóñez, en Lluís Pasqual deia que, en el context actual, estava especialment preocupat pels actors més joves i la seva dificultat de poder fer una carrera professional. I afegia que des d'un  teatre públic com el que dirigeix calia provar totes les fórmules possibles per recolzar-los, evitar que baixin del tren i "passar-los el testimoni" (sic.)

En aquest bloc ja vam parlar del programa "Aixopluc" que el Teatre Lliure, i per tant en Pasqual, havia posat en marxa per donar una segona oportunitat a espectacles que havien funcionat bé en petites sales independents. Primera fórmula.

Aquesta setmana hem sabut que per la propera temporada el Lliure es dota d'una companyia estable de 6 actors i actrius molt joves, tots per sota dels 30 anys. Segon fórmula. Si bé Àlex Rigola va treballar amb un grup d'actors bastant constants, fa molts anys que el Lliure ja no compta una companyia en el sentit estricte com havia tingut en els seus orígens. Alguns dels seleccionats són Pol López (el Quimet que viu entre homes feréstecs), Paula Blanco, David Verdaguer i Mima Riera. És una novetat interessant que serà estimulant pels actors i els directors, però també pels espectadors. A partir de l'any vinent, cada vegada que anem al Lliure ja sabem que dalt de l'escenari hi trobarem un equip.

Clara