Fiscals sota sospita.

 

El meu cosí Josep Maria, agut observador de la realitat i perplex pel seguit de casos en que avui dia els Fiscals adopten posicions complaents o benèvoles en causes penals seguides contra personatges públics pròxims al Poder (amb majúscules), em pregunta si recentment s’ha produït algun canvi legislatiu que expliqui el sobtat gir que ha experimentat aquest òrgan de l’Administració de Justícia, que la imatge popular (reforçada per les pel·lícules) sempre havia caracteritzat com un autèntic torracollons, obsedit a fer la guitza a l’advocat defensor i només apaivagat en el seu furor justicier contra els presumptes delinqüents per l’autoritat superior d’un Jutge ecuànim i imparcial.

 

I la veritat és que l’article 124 de la Constitució espanyola no s’ha modificat pas, i segueix dient que el Ministeri Fiscal té per missió promoure l’acció de la Justícia (també amb majúscules) en defensa de la legalitat, dels drets del ciutadans, i de l’interès públic tutelat per la llei, així com vetllar per la independència del Tribunals i procurar davant d’ells la satisfacció de l’interès social. Nobles i elevades missions, sens dubte, si no fos que el principi de dependència jeràrquica de tots els Fiscals a les directrius i consignes emanades del Fiscal General de l’Estat (nomenat pel Govern de torn) fa que ens preguntem si alguns Fiscals no reben, en realitat, indicacions per protegir als privilegiats de sempre en lloc d’acusar-los, en nom de l’interès públic i social, que és el que els hi toca fer.

 

La querella de la Fiscalia contra Messi i el seu pare està molt bé, però, ¿no serà això només carnassa per desviar l’atenció pel seu galdós paper en casos com el de l’infanta Cristina, Miguel Blesa, Bárcenas, i els directius impulsors de les lamentables preferents?

 

Carles Cortina

Advocat