L'Òpera dels dilluns

El passat dilluns , 2 de Desembre, el món de l’òpera commemorava  el 90 aniversari del naixement de Maria Callas. El mateix Google li dedicava el seu Doodle del dia.

Com ja he dit en d’altres ocasions a mi hi ha algunes sopranos que m’agraden més però haig de reconèixer la gran personalitat de la cantant grega, probablement la diva més emblemàtica del segle XX. La seva veu inconfusible i la seva força dramàtica varen suposar, sembla, una revolució en el món de l’òpera a mitjans dels anys cinquanta del segle passat. La seva carrera, però, va ser molt curta, uns quinze anys, perquè a partir del 1965, i sobretot després del seu casament amb Onassis, va començar el seu declivi.

Hi ha molt pocs vídeos de la Callas, sobretot de la seva època dorada. Els recitals enregistrats els darrers anys són de major qualitat d’imatge però acusen ja una pèrdua en les seves facultats.
Avui per celebrar l’efemèride penjaré dos gravacions.
La primera, l’ària “Addio del passato” de la Traviata, enregistrada a la Scala de Milà el 1953  i en la que només podreu escoltar la seva inconfusible veu de la primera època.

 I la segona, el vídeo de l’ària “Mio babbino caro” de l’òpera Gianni Sicchi de Puccini enregistrat en un recital a París el 1965.

Que vagi bé aquesta ració doble i que gaudiu de la veu de la Divina.